La professió de comare és tan antiga com la pròpia civilització. Matrona, obstetrix, comare de parir, padrina, portadora o infermera obstètrica-ginecològica són algunes de les denominacions dels qui han exercit, en origen un ofici que s’ha convertit en professió en evolucionar al llarg dels anys, des de pràctiques basades en el coneixement transmès de manera cultural, fins a arribar al coneixement científic.

Si bé és avui una professió consolidada, amb un cos de coneixements i un camp competencial propi, seguim observant com al territori espanyol es produeix un desenvolupament heterogeni de les nostres competències, derivat d’una atenció a la salut sexual i reproductiva de les dones desigual i deficitària segons les àrees geogràfiques.

Som les comares sens dubte, el professional referent per a la cura de la salut sexual i reproductiva, liderem cada vegada més el desenvolupament del coneixement i cos científic que ha de guiar la seva cura, com mostra el constant increment de Matrones Doctores, Investigadores i Docents que, a nivell nacional i internacional, aporten i sustenten la nostra pròpia capacitat de seguir creant un cos de coneixements propi.

No obstant això, malgrat tot l’anteriorment exposat i la nostra constant lluita per poder desenvolupar totes i cadascuna de les nostres competències, no només per al nostre desenvolupament professional, sinó com a agents rellevants en la millora de la qualitat assistencial en matèria de salut sexual i reproductiva , veiem com en els darrers anys se’ns fa cada vegada més difícil assolir els nostres objectius.

Sens dubte, aquestes limitacions que ens trobem vénen imposades per la indiferència i inoperància de les administracions sanitàries que, encara no s’han adonat del valor intrínsec i primordial de l’activitat de la comare en l’atenció a la salut de la dona, impedint dotar el sistema sanitari del nombre adequat de comares. Any rere any, la generalitat de les CC.AA, a través dels seus serveis de salut, no ofereixen la totalitat de les places acreditades, sense preveure la cobertura de les necessitats del moment i molt menys, el relleu generacional percentualment molt alt que es està produint aquests anys. Conseqüentment, a les comares se’ns podria relegar a la feina als paritoris com va passar en temps passats per la greu escassetat de comares a Espanya; alhora que es limita el desenvolupament de les nostres competències, s’obstaculitza l’oferta d’una atenció equitativa en matèria de salut sexual i reproductiva a totes les dones a les diferents àrees de salut del país, alhora que es promou, des de les pròpies Administracions Sanitàries, l’intrusisme i la “colonització” de l’Àrea d’Atenció Primària, per altres professionals no competents per a això dificultant d’aquesta manera, l’oferta d’una atenció equitativa en matèria de salut sexual i reproductiva a totes les dones a les diferents àrees de salut del país i alhora, el desenvolupament total de les competències de les comares.

D’altra banda, el model d’unitat docent multiprofessional que s’ha establert a la majoria d’unitats docents (UUDD), minven la nostra capacitat d’obtenció d’una formació adequada i centrada en les nostres competències, ja que es basen en un model formatiu mèdic, que no atén ni la formació teòrica que hem d’adquirir ni les necessitats que les comares hem de cobrir, ens releguen a un segon pla en la presa de decisions, sempre sota l’ordre mèdica i empobreix la nostra autonomia, aquella que tenim per dret. Tret d’honroses excepcions, el nombre total de crèdits teòrics del programa formatiu no es compleix íntegrament amb aquest model de UUDD. Recordem que és, la nostra, l’única especialitat que especifica la càrrega horària total durant els dos anys en 3.600 hores i 936 són teories. A més, hem de sumar l’omissió flagrant de les institucions responsables de la resolució de la prescripció autònoma per a comares des de fa més d’una dècada.

Si mirem cap al passat, no és fins al 1953 quan al nostre país la formació de matrones s’unifica juntament amb la de les infermeres i els practicants en una nova titulació, la d’ATS. No obstant això, anteriorment la professió de comare era una titulació independent i una professió reconeguda.

El 1957 el títol de comare es va definir com una especialitat del d’ATS, i posteriorment de DUE que sumava un any (12 mesos íntegres) de formació a aquestes titulacions. Aquest model formatiu, com el de tots els països pertanyents a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), va haver de ser adaptat, amb la integració a la CEE (el 1986) a les disposicions comunes en matèria de formació de la titulació referida. Això va suposar per a Espanya la suspensió de la formació el 1987 per l’incompliment del nostre país en no realitzar en el temps previst els canvis signats per tots els països membres, per indolència, irresponsabilitat i la inoperància dels responsables polítics de l’època. En altres països, en situacions similars, es van adaptar els programes formatius a les Directiva 154/80 CEE sense interrompre la formació. A Espanya es van tancar les Escoles de Matrones i vam haver d’esperar a donar continuïtat a la formació durant 8 llargs anys. I és així com, al nostre país es va optar per la formació via EIR tutelada per comares que coneixem, la similitud de la qual amb la formació MIR és únicament, per als dos grups d’especialistes en ciències de salut del sistema sanitari, la consideració com a personal amb relació laboral especial de residència en formació, i per tant, formació retribuïda i amb drets laborals reconeguts.

La major part dels països segueixen un model de formació universitària d’accés directe completa i pròpia, cosa que propicia que les comares tinguin més reconeixement, identitat i capacitat de desenvolupament professional. A Espanya hem pogut observar com altres disciplines que al seu dia van ser especialitats d’ATS, fisioteràpia o podologia, que van optar per una formació universitària independent (poc després que el títol d’ATS passés a ser Diplomatura en Infermeria), encara mantenint la filosofia del compte, són a dia d’avui, professions independents, reconegudes, autònomes, amb un camp competencial propi i amb uns resultats excel·lents. No obstant això, cal aclarir que aquest títol universitari d’aquell moment corresponia a una carrera d’un sol cicle de 3 anys perquè no existia el grau i això era insuficient per a la formació de comares i limitant per al desenvolupament acadèmic (doctorat), motiu pel qual no va ser escollit per les comares que van desenvolupar l’actual programa formatiu i lideraven la professió. Va ser necessari un gran sacrifici, renunciar temporalment a una titulació independent a canvi d’assegurar la millor formació possible per a les futures comares.

És per tot això, que l’AEM i la FAME com a representants de les comares a Espanya, i úniques institucions representatives davant els Ministeris d’Educació i Sanitat, hem decidit reiniciar el procés ja arrencat per les mateixes entitats l’any 2005 per a la consecució de un grau Independent de Matrona i que, per qüestions logístiques va haver de ser abandonat en aquell moment a l’engròs bé de la professió. Considerem que ha arribat el moment oportú per intentar-ho de nou, encara que som conscients que no serà un objectiu senzill ni ràpid d’aconseguir, malgrat això, conjuntament les dues associacions, estem disposades a dedicar-hi tot l’esforç possible. Aquest procés requereix a més de la unió i la participació de tot el col·lectiu algunes condicions acadèmiques sense les quals serà impossible aconseguir-ho.

És el moment de les comares i totes us fem un pas endavant, amb aquest moviment es decideix el futur de la nostra professió, la més antiga del món.

Juntes Directives AEM i FAME, a Madrid l’1 d’abril del 2022.